No puc evitar el to personal de l’escrit -una missiva per al Butlletí i el web de la Federació Catalana de Cineclubs, ni vull evitar parlar en present. Perquè entre nosaltres els cineclubistes -i no cal dir entre els amics- la teva presència hi és i hi seguirà essent mentre hi siguem. I és que tu vas ser un dels motors dels millors temps del cineclubisme a Catalunya i un dels promotors d’aquesta Federació, quan no passava de ser la Vocalia catalano-balear de la Federación Nacional de Cineclubs. Ara te n’has anat deixant-nos un llegat valuós i divers en el camp del cinema: com a cineclubista i com a crític, com a productor, distribuïdor i exhibidor -gràcies també pel primer cinema d’art i assaig de Barcelona, al Passeig de Gràcia. Els teus molts quilos han estat proporcionals als tants d’humanitat amb que has col•laborat destacadament a fer avançar cinquanta anys de la vida cinematogràfica i de l’itinerari polític del nostre país. Un dia, fa molts anys, anant per passar la ratlla de França a veure cinema a la capital de la Catalunya Nord en un 600 farcit en què no sé com hi cabíem, tot just fitar l’Empordà vas respirar fons i vas dir “Ja som a Europa!”. Aquesta Europa, al cor parisenc de la qual vas viure els anys d’exili, a la qual has llegat vivències i pel•lícules i de la qual ara somniaves que aviat seríem un nou estat. Des d’allà on siguis, en voldria compartir ben prompte la celebració.

Josep Maria López Llaví (Soci d’honor de la FCC, expresident i membre de la junta)