Federació catalana de cineclubs

Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions

Notícies :: Notícies de la Federació :: Informe de l'Eva Campos. Festival de Cracòvia

Titular notícies

Informe de l'Eva Campos. Festival de Cracòvia

Dilluns 12 Juny 2017

57th KRAKÓW FILM FESTIVAL
By Eva Campos Suárez del Cineclub Xiscnèwfils de Cerdanyola del Vallès
 
Primer de tot, he de dir que tota l’experiència ha estat molt positiva. No només he gaudit del festival, sinó que també de la ciutat de Cracòvia.
 
Donat uns problemes amb les aerolínies, vaig haver d’arribar abans d’allò previst. Igualment, una persona encarregada dels convidats, Urzula Szandula, va venir a buscar-me a l’aeroport i em va acompanyar fins a l’hostal on m’allotjava temporalment. Vaig aprofitar aquest temps lliure per a visitar la ciutat abans del començament del festival i conèixer alguns dels llocs on hi haurien les projeccions.
 
El dia 28 de maig , el 57th Kraków Film Festival va començar oficialment. Vaig aconseguir la meva acreditació i una bossa de tela amb els catàlegs, una llibreta i un estoig amb uns bolígrafs. També vaig conèixer a la resta dels membres del Jurat FICC : la Sylwia Hamerska i el Samiran Biswas. Ambdós eren unes maquíssimes persones. Ens van presentar a més la nostra “assistent”, Joanna Wagner, qui estava sempre a la nostra disposició per ajudar-nos i acompanyar-nos als diferents llocs de projecció. El mateix dia, vam anar a la primera projecció de curtmetratges i, és clar, a la Cerimonia d’Apertura, que va ser a un enorme cinema molt bonic i vam veure el documental The Beksińskis, A Sound and Picture Album . A més, vam anar a la recepció a l’Ajuntament. Allà vam poder conèixer part del jurat professional de la nostra mateixa categoria, International Short Film Competition , especialment l’Álvaro Yebra (Valencià) i el Mario Micaelo (Portugal), dos homes encantadors amb interessants experiències.
 
El 29 de maig , vam tenir un dia molt dur: vam anar a moltes projeccions. Tot i així, jo no estava suficientment cansada i vaig anar a altres projeccions d’altres categories. Vaig descobrir en aquell moment que apareixia (amb el meu “súper” accent d’anglès) en un vídeo de presentació gravat el dia anterior on m’havien entrevistat! A més, vaig intentar escapar-me d’una recepció programada (opcional) per anar a veure una sessió de la categoria no competitiva Focus On Germany (centrats en Alemanya), i no m’empanadeixo ja que em va agradar molt.
 
El 30 de maig , vam tenir també un dia molt complet incloent-hi pluja (fins ara havíem tingut dies solejats). Ja podíem que la decisió del guanyador seria difícil, ja que el nivell dels curts era molt alt. A la tarda, vam poder assistir a la ceremonia del premi Dragon of Dragon (de curts d’animació), un moment molt emotiu on dos famosos animadors polonesos, ja grans, van pujar a l’escenari: Witold Giersz i Daniel Szczechura. Més tard, vam tenir una recepció de la categoria d’animació on vaig fer amistat amb dos directors espanyols de València que presentaven un documental el dia següent.
 
El 31 de maig, vam tenir la última sessió de curts. El moment havia arribat, havíem d’escollir d’entre tots els curts que havíem vist el guanyador del premi Don Quijote Prize. Sorprenentment, no vam tenir dificultats per posar-nos d’acord i tenir un veredicte final. Vam escollir Retouch , una ficció d’Iran per Kaveh Mazaheri, que ens mostrava un accident en una família de tres membres vivint a Teheran. Ens va agradar per diverses raons: la idea principal de la història era molt interesant i amb debat social, la fotografia era preciosa i l’actuació dels actors molt bona. A més, tenia tocs d’humor negra, que el ritme més dinàmic. Preguntant al director, ens va explicar que va intentar focalitzar-se en “alguna cosa que a moltes dones submeses els hi agradaria fer o retocar de les seves vides”. També, vam decidir fer una menció a un documental anomenat The origin of the trouble, per Tessa Louise Pope, perquè vam pensar que creava una història interessant d’una història normal i corrent d’una familia amb un muntatge molt potent i dinàmic. A mida que el veiem, volíem saber-ne més d’ells i de les seves relacions, com a una novel·la de la televisió. Vam empatitzar amb l’entrevistadora, qui formava part dels personatges de la història (i era la directora al mateix temps).
 
A la nit, tots vam anar a Alchemia, un bar musical en el districte jueu Kasimierz de Cracòvia que encara manté la cuina original de la casa que era abans. Va ser també el moment de d’acomiadar-se de la gent que havíem conegut, esperant de veure’ls en un futur.



Més, sobre...: krakow film festival , quijote , ficc
Últimes Notícies
Apunta't a les nostres newsletters
LES NOSTRES IMATGES

Trobada de programadors de cineclubs. Vilafranca del Penedès. 18.06.2016



PRESENTACIONS, CURSOS I TALLERS 2016