Federació catalana de cineclubs

Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions

Notícies

Titular notícies
El músic i artista performer Truna musicarà en directe el clàssic del terror de Tod Browning "Freaks" . Al Cineclub 39 escalons


MACCA18. Cineclub 8 1/2 Cassà de la selva
Dijous 1 Febrer 2018 - 12:50
Avui inicia la divuitena edició de la 18ena Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva, que comencarem amb un documental. Organitzat pel Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva

Les habituals sessions mensuals de documental del Cineclub Vuitimig conflueixen en aquesta ocasió amb la MACCA amb la projecció d’un original treball: “Life, animated” és un premiat documental sobre l’autisme que utilitza els recursos de l’animació per explicar la història de l’Owen, un nen afectat per aquest trastorn. La sessió comptarà amb la participació de l’associació Sagi-Tea (Síndrome d’Asperger i Trastorn de l’Espectre Autista Girona), que introduirà i comentarà la sessió.

Com sempre, a l'auditori de la Sala Galà, però amb un horari diferent: dijous 1 de febrer a les 20:00. 

Durant la MACCA tindrà lloc el Correcurts, concurs de curtmetratges en el qual un jurat cineclubista atorgarà el premi Miquel Porter. El jurat estartà conformat per la mercè Ribera del Cineclub Vuit i mig, l'Eloy Escudero del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la geltrú i per Ana Blanco del Cineclub Diòptria de Figueres

Més info


La pel·lícula dels cineclubs. "Lesa humanitat"
Divendres 16 Febrer 2018 - 13:08
"Lesa humanitat" és l'últim treball d'Héctor Faver (La memoria del agua) i que ha estat nominat a millor documental als darrers premis Gaudí

Sinopsi: Donar veu i visibilitat a les víctimes del Franquisme, recollir els seus testimonis, acabar amb la indiferència de bona part de la societat i restituir el seu dret a la memòria ia la justícia són els objectius del projecte de documental "Lesa humanitat", un documental sense ànim de lucre sobre memòria històrica i justícia universal. Què passa quan els drets humans es violen d'una manera continuada i sistemàticament i si aquests delictes de genocidi van esdevenir en un passat recent; i si a més, existissin lleis emmarcades dins d'un marc democràtic que emparessin la impunitat i s'exoneraran als genocides? La jurisdicció universal pot conformar una gran motivació que pugui accionar i impulsar resolucions judicials que vetllin per la reparació de les víctimes que han patit la indefensió i se'ls ha coartat la seva llibertat com a ésser humà.

Trailer

Formats:

DCP, BR, DVD

Qualsevol aclariment estem a la vostra disposició

Club Cinema Castellar presenta el BRAM18!!
Divendres 16 Febrer 2018 - 11:13
Es presenta la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! 2018, que enguany celebra el 10è aniversari
 
La Mostra de Cinema tindrà lloc entre el 23 de febrer i el 4 març i comptarà amb l’assistència de convidats especials com l’artista Sara Calderón (Loving Vincent) i els directors Carlos Marques-Marcet (Tierra firme) i Sofia Català i Rosa Pérez (Colis Suspect)
 
La Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! 2018, que començarà el proper divendres 23 de febrer, escalfa els motors d’una edició especial per commemorar el seu 10è aniversari. La comissió organitzadora, formada per membres del Club Cinema Castellar Vallès (CCCV) i l’Ajuntament, ha programat entre les 21 propostes previstes diverses d’extraordinàries com són la projecció de dues estrenes a l’Estat espanyol (La casa junto al mar i Custodia compartida), una mostra d’artefactes de cinema per a infants o una exposició commemorativa.
 
Precisament, el BRAM! 2018 engegarà el 23 de febrer amb la inauguració de l’exposició “10 anys de BRAM!”, a les 19 hores al vestíbul de l’Auditori i a la Sala d’Exposicions d’El Mirador. Es tracta d’una retrospectiva formada per 46 plafons que recorden totes les edicions del BRAM! a través dels seus cartells promocionals, pòsters d’algunes de les pel·lícules que s’hi ha projectat i imatges significatives. L’acte comptarà amb la col·laboració de Som·Night (Espaiart, escola d’arts escèniques), que ambientarà musicalment la inauguració.
 
A continuació, a les 21.30 h, tindrà lloc l’acte inaugural del BRAM!, amb la projecció del film polonès Loving Vincent. Aquesta pel·lícula, que aprofundeix en l’univers de Van Gogh a través de més de 65.000 fotogrames pintats per artistes de tot el món, opta a l’Oscar a millor pel·lícula d’animació. Per presentar-la i explicar-ne el procés de creació, l’organització del BRAM! ha convidat l’artista Sara Calderón, que és autora de 374 pintures que apareixen al film.
 
També comptarà amb convidades especials la projecció del documental sobre les polítiques immigració i seguretat europees en l’actual context de crisi econòmica i alerta terrorista Colis Suspect (dimecres 28 de febrer, 21 h). Hi assistiran les dues directores, Sofia Català i Rosa Pérez, i la productora Marta Hernández. L’endemà dijous, 1 de març (21 h), presentarà la comèdia dramàtica Tierra firme el seu director, Carlos Marques-Marcet. El film ha rebut els guardons a millor pel·lícula en llengua no catalana i a millor actor (David Verdaguer) a la darrera edició dels Premis Gaudí.
 
Estrenes a l’Estat espanyol: La casa junto al mar i Custodia compartida
 
La 10a Mostra de Cinema de Castellar també ha previst les preestrenes de dues pel·lícules, La casa junto al mar, de Robert Guédiguian, i Custodia compartida, de Xavier Legrand. Aquest última ha rebut els guardons a millor director i millor òpera prima al Festival de Venècia, i el premi del públic millor film europeu al Festival de San Sebastián. Totes dues es podran veure dissabte 3 de març, a les 17 h i a les 19.30 h respectivament.
 
La Mostra projectarà films reconeguts en festivals i premis. Tots els films que es projectaran acumulen, entre d’altres, 3 nominacions als Oscar, 1 Palma d’Or de Cannes, 7 premis del Cinema Europeu, 15 premis Goya, 4 premis al Festival de Cine de San Sebastián i 4 premis Gaudí. Entre els seleccionats hi ha les espanyoles Handia, Muchos hijos, un mono y un castillo i La librería, la russa Demasiado cerca, la sueca The Square i la sèrbia En la Vía Láctea. Dins la secció Finestra Oberta, que té per objectiu donar a conèixer talents emergents, es projectaran Colis Suspect i El remolino.
 
L’organització del BRAM! manté enguany preus econòmics amb un abonament de 15 euros per l’accés a la projecció d’11 pel·lícules de les seccions oficial i Finestra Oberta  (10 euros en el cas dels socis del CCCV).
 
4 títols al BRAM! Castellarenc
 
D’altra banda, també cal destacar la secció BRAM! Castellarenc, amb quatre títols documentals que aprofundeixen en la història i el patrimoni locals: L’Altraveu: Història d’un procés (dimecres 28 de febrer, 19.30 h), de Jesús Calàbria i Oriol Font; 100 anys de Pastorets a Castellar (dijous 1 de març, 19 h), de Josep Vidal i Joan Sellent, La Roca del Pastor (divendres 2 de març, 19.30 h), de Dani Sagrera i Raül Esteve; i Un vas d’aigua per a l’Elio (divendres 2 de març, 20.30 h). L’entrada a totes quatre projeccions serà gratuïta.
 
BRAM! Infantil: exposició interactiva d’artefactes de cinema
 
També s’han inclòs activitats especials a les propostes familiars del BRAM! Infantil, que per primera vegada tindran lloc els dos diumenges de la Mostra (25 de febrer i 4 de març). En aquest sentit, destaca l’exposició interactiva d’artefactes precursors de cinema que estarà instal·lada al passeig de la plaça Major el 25 de febrer, d’11 a 14 h, en el marc de la Fira Fora Estocs de Comerç Castellar. A més, hi haurà contes a càrrec de Rosa Fité (11 h) i una xocolatada amb la col·laboració de Colònies i Esplai Xiribec, l’Esplai Sargantana, el Forn de Pa Sant Jordi i la Biblioteca Antoni Tort (11.30 h).
 
El diumenge següent, 4 de març, el BRAM! infantil inclourà un concert del Cor Sant Esteve a les 12 hores i la projecció de La revolta dels contes a les 12.30 h. El film està basat en els versos de Roald Dahl i recupera contes tradicionals, per la qual cosa l’organització anima els infants a assistir-hi disfressats.
 
BRAM! Musical
 
La Mostra de Cinema manté per a la desena edició una secció dedicada a la música. El concert del BRAM! Musical serà Música de cine, en què l’Orquestra Simfònica de Girona, la GIOrquestra, dirigida per Marc Timón, interpretarà diverses peces de les bandes sonores més famoses de la història del cinema. El concert, que forma part també dels espectacles de la temporada de teatre i música d’hivern-primavera a l’Auditori, tindrà lloc dissabte 24 de febrer, a les 20.30 hores. Les entrades anticipades per assistir-hi es poden comprar al web www.auditoricastellar.cat.
 
Programació BRAM! 2018
 
 


Carme Amador, nova sòcia d'honor de la FCC
Dijous 29 Setembre 2016 - 11:34
Dissabte, s'anomenarà una nova sòcia d'honor de la nostra entitat. La Carme Amador. Sòcia veterana del cineclub la Garriga, va ser sota la seva presidència que el cineclub es va implicar en --i coordinar-- la iniciativa SOS Alhambra, de salvament del cinema del poble, campanya que va reeixir i gràcies a la qual, a la Garriga, segueixen gaudint d’una entranyable sala fosca.
 

Festival KO&Digital. Sant Sadurní d'Anoia
Dimecres 8 Juny 2016 - 09:33
PROGRAMACIÓ SETMANA QUINZENA SOLIDÀRIA

Totes les projeccions es faran al c/Indústria, 59 (Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona) a les 20:30h.

Dilluns 6 de juny
Colourmakers de Carlos Azcuaga 9'
Break in de Mikel Arisregi 54'
Eduardo Ducay. El cine que siempre estuvo ahí de Vicky Calavia 56'

Dimarts 7 de juny
Isomonia de David Souto 41'
Las lagrimas de africa de Amparo Climent 1h 10'

Dimecres 8 de juny
Masay hoy de Enrique Amigo 25'
Jarramplas, la ira del pueblo  de Antonio López Díaz - César Alonso Domínguez 11'
Noches Del Parque Ciutadella de Israel Rodriguez 39'

Dijous 9 de juny
Paco, uno igual que todos de Martín Corradini 18'
Pan de Vida de  Sergio García 7'
Profes. La buena educación de  Giovanna Ribes 1h 28'

Divendres 10 de juny
Sola de  Tomás Astudillo 16'
Tú podrías ser yo de Rafa Arroyo y Maria Jose Anrubia 29'
Una historia cautiva de David Marrades 1h 10'

Dilluns 13 de juny
Viaje inmóvil de Natalie Montoto 22'
Aurora de Patricia Mejías Ramos y Ayoze Vega 15'
Donde caen las hojas de  Alicia Albares 18'
La Vagabundo de Emmanuel Moscoso 11'
L'ou de Fabergé de  Hector Mas 5'

Dimarts 14 de juny
No abortamos de  Marta Onzain y Alberto Rodríguez 19'
Restar llevando de Deyimar Fernández 14'
Vida de Rubén Ríos 17'
Volver a soñar de Daniel Gálvez16'

Dimecres 15 de juny
Cuninico, donde la selva se tiñe de negro de Antonio López 15'
Desierto líquido de  Daniel Carrasco 1h 9'

Dijous 16 de juny
Los ojos del lobo de Víctor Gutiérrez 1h

Divendres 17 de juny
Trashumancia de Maria Bagnat 1h36'


Cap

Premi Miquel Porter a la MACCA18
Dimarts 6 Febrer 2018 - 09:12
El jurat cineclubista  va atorgar el premi Miquel Porter a la Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva (MACCA). El jurat va estar conformat per la Mercè Ribera del Cineclub Vuit i mig, Mireia Ferré del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú i per Ana Blanco del Cineclub Diòptria de Figueres.

El seu veredicte:

"El Jurat ha concedit el Premi Miquel Porter i Moix a "Els homes també canvien bolquers" de Mateu Ciurana, per haver integrat tots els elements proposats per la MACCA de forma elegant i senzilla. I també, per convidar a l'espectador a qüestionar-se. "

Els homes també canvien bolquers - Correcurt MACCA2018 from Mateu Ciurana on Vimeo.


39è. LA HABANA FILM FESTIVAL 12/17
Crònica de Carles Font del Cineclub Diòptria de Figueres


La meva experiència en el festival de La Habana va començar molt abans de la meva arribada a Cuba. Ja des de l’any passat, quan vaig assabentar-me de la represa de la concessió del premi Quijote a La Habana em va atraure la idea de postular-me. Quan la convocatòria d’aquest any va aparèixer vaig córrer a presentar candidatura. Com és lògic quan la noticia de la meva elecció va arribar semblava un nen el dia de reis, fins i tot vaig llegir el correu electrònic varies vegades per si era cert el que estava llegint.

Després de l’elecció, vaig fer una mica de cerca per intentar entendre la dimensió del festival. Estava convidat a la 39a. edició, el que em descobria la seva importància històrica. Tenia àmbit a tot Llatinoamerica, el que em feia recordar les perles vistes de cinema mexicà, xilè, brasiler o argentí els últims anys i preveure la descoberta de cinematografies tan desconegudes com les caribenyes. Quan es va fer públic el programa vaig ser realment conscient de la magnitud del festival al programar més de quatre-cents treballs.

Per aprofitar el viatge transoceànic vaig arribar quatre dies abans de l’inici del festival per fer un punt de turisme. Vaig decidir allotjar-me en una casa particular, un negoci que en els últims anys ha florit a Cuba en general i La Habana en especial. Era una manera d’entrar en contacte directe amb la gent del país lluny de la fredor dels hotels. Després d’alguna peripècia en l’arribada, vaig extraviar la meva motxilla en un taxi que em va ser retornada íntegrament, vaig començar a intentar entendre un país tan diferent del meu habitat d’origen. S’ha de dir que és un exercici meravellós intentar forçar la nostra capacitat de comprensió quan la realitat qüestiona temes que nosaltres donem per irrefutables. Aquesta potser és la sensació que busca el viatger i a mi em va acompanyar durant tota l’estada a Cuba. Fets a destacar, molts, l’omnipresent restauració d’edificis, la disposició absoluta de la gent per entrar en conversa, la presència de la política en la vida diària, les fantàstiques platges a mitja hora del centre, o l’austeritat com a forma de vida.

Passats els quatre dies de vacances em vaig presentar en el Hotel Nacional, seu del festival. Si la magnitud del festival ja havia estat prevista, entrar en el històric hotel i seguidament anar a una sessió inaugural al teatre Karl Marx amb més de 5000 persones em va fer créixer encara més les expectatives. Vaig conèixer de pressa i corrents els meus companys de jurat, el cubà Lazaro Alderete i el neozelandès John Crawford dins la mastodòntica sessió inaugural i ens vam citar a l’endemà per començar la feina. De la gala d’obertura no voldria passar per alt el discurs del director del festival, tan acostumat a la prudència europea en els discursos protocol·laris em va sorprendre molt agradablement el grau de compromís que assumia el cinema per aquest festival. Si en teniu ganes, no us perdeu la oportunitat de llegir-lo. http://habanafilmfestival.com/cine-rompe-las-barreras/

La programació com ja he esmentat abans constava d’unes 400 pel·lícules dividies en quatre seccions: En concurso, que en el seu apartat de llargmetratges era la que havíem de jutjar en el jurat del FICC, Latinoamérica en perspectiva, on dividida per temàtiques trobaven apartats com societat, medi ambient o cinemateca entre d’altres; Otras latitudes, on tenien cabuda les mostres d’altres continents i Entornos, marc per les retrospectives. Com a usuari de peu de festival tenia ganes de veure una petita part de cada secció sense faltar al nostre compromís de veure els dinou llargmetratges a concurs. El responsable dels jurats Fipresci i Signis molt amablement ens oferia al membres del jurat FICC compartir el seu transport per anar a veure els passis pensats pels jurats. Organitzaven una agenda de una pel·lícula pel matí i dues després de dinar. Jo ja sabia que hauria de saltar-me algun àpat si volia veure una part de la gran quantitat de pel·lícules que m’interessaven. A més tenia la dificultat que La Habana en general i el barri de Vedado en particular, que és on es desenvolupa el festival, són molt extensos. Dels set cinemes on es projectaven la major part d’obres, tres quedaven allunyats de l’hotel, a prop del ICAIC (Instituo de Cubano del Arte y Industria Cinematográficos). Precisament dos d’aquests tres, Chaplin i Acapulco, eren els que estaven pensats pels passis per jurats. Un petit apunt pels que hem perdut el costum anar al cinema en grans sales. Dels cinemes que he visitat durant el festival excepte un, Infanta que té el format de multi-sala, són edificis que poden encabir entre 800 i 1500 persones, tot un exercici de nostàlgia quan en el segle passat totes les ciutats tenien cinemes d’aquestes dimensions.

Com a tot gran esdeveniment va haver-hi algun contratemps. Una de les sales destinades als passes per jurats se li va espatllar el projector i es va haver de refer l’agenda de la programació. Personalment del problema en vaig fer virtut i vaig apropar-me a un cinema veí on vaig poder veure dues obres destacades de les seccions paral·leles: “La vida animada” (Ross Williams. Usa) dins el Panorama Documental on se’ns relata la vida d’un autista on amb l’ajut dels dibuixos de Disney s’enfronta al mon i a l’arribada de l’edat adulta. El debat que va seguir la projecció ens va aclarir moltes preguntes i també ens mostrà el que era un debat a Cuba, un seguit de participacions i qüestions que el moderador havia d’acabar tallant per falta de temps. Seguidament vaig veure “Los lobos del este” (Machado Quintela. Cuba/ Japó) dins el Panorama Latinoamericano. Una pel·lícula produïda per Naomi Kawase entre d’altres i que ens oferia l’aventura d’un director cubà filmant al Japó sobre temes japonesos, tota una experiència.

La resta de dies vaig veure alguna perla més com: “La novia del desierto” (Pivato. Argentina) dins la secció Opera prima i que al final es va emportar el premi del jurat gracies sobretot a l’actuació femenina de la consagrada Paulina Garcia en una història de petites soledats. El migmetratge “El cine de la Utopía” (Ancira, Astudillo. Mèxic) dins la secció Cinemateca, una reivindicació del cinema com a eina i com a revolució que és una tradició que es pot reprendre amb el cinema digital. Dins també de la secció Cinemateca vaig veure la encantadora “Las cinéphilas” (Álvarez. Argentina) on a través d’unes adorables senyores argentines, espanyoles i uruguaianes retrata tots els temes que preocupen als espectadors cinèfils com l’entreteniment en el cinema, la manipulació de la realitat, la mitomania, perdurar a través del cinema o la gran qüestió del temps i el record. En una sessió especial vaig veure “Cuba and the cameraman” (Alpert. Usa) una feina de 40 anys revisitant amics i coneguts per enregistrar-los. L’evolució d’uns personatges vistos des de “l’objectivitat” d’un americà. La presència dels protagonistes va convertir la presentació pública en una reunió d’amics. De la mostra de cinema alemany vaig veure “Pienso en Alemania en la noche” (Karmakar. Alemanya) on se’ns parlava de la filosofia darrera la música o les espiritualitats i concepcions de vida lligades amb l’electrònica. Per acabar i només fent una petita tria voldria destacar “Residente” (Pérez. Puerto Rico) mostrada per la sessió de clausura, un impactant documental on l’ex-líder del grup Calle 13 enregistra un àlbum viatjant arreu del món perseguint el seu propi test d’ADN.

A més del plaer també teníem la feina, la secció oficial. Primer de tot cal dir que vaig trobar un gran nivell en la gran majoria de les obres seleccionades. Dins d’aquestes hi havia pel·lícules de gran qualitat però que no acabaven d’entrar dins els paràmetres del nostre premi, una referencia podia ser que ja estiguessin estrenades pel món o que tinguessin una estrena ja concertada. Dins d’aquestes trobaríem: “Las hijas de Abril” (Franco. Mèxic) una historia de problemes familiars on apareix la bogeria i el seu espiral imparable. “Zama” (Martel. Argentina) una gran al·legoria sobre les falses esperances de gran bellesa plàstica. “Una especie de familia” (Lerman. Argentina) un tens thriller sobre desitjos amb gran interpretació de Barbara Lennie. “Alanis” (Berneri. Argentina) un retrat realista i social que no cau en complaences ni dóna falses solucions. “Los perros” (Said. Xile) explora com enfrontar-se a la tessitura d’acusar els estimats amb excel·lents actuacions d’Antonia Zegers i Alfredo Castro. I la multi-premiada “Una mujer fantástica” (Lelio. Xile) on temes com la transsexualitat, la hipocresia social o els sentiments són tractats de manera valenta dins una pel·lícula rodona amb moltes virtuts.

Una altra pel·lícula que voldria destacar i desconec si tindrà recorregut comercial és “Liquid truth” (Jabor. Brasil) basada en una obra teatral aborda el tema de les acusacions en temes sensibles com pot ser els abusos a menors dins d’un entorn actual envaït per les xarxes socials.

Per finalitzar només em queda destacar les dues obres que el jurat FICC vam premiar. En primer lloc vam donar una menció a “Plaza París” (Murat. Brasil) obra, de factura moderna i ideològicament compromesa, d’un cinema social que descriu problemes actuals amb una tensió totalment creïble fent de la por el gran tema del film. Dibuixa la inseguretat que una part benestant de la societat vol evitar sense canviar les desigualtats que la originen. Rematada amb bones actuacions de les dues protagonistes.


El premi Quijote va ser concedit a “Restos de Viento” (Montemayor. Mèxic), una petita joia que segueix el ritme del dol amb una llum trista i emboirada que embafa tota la durada de la pel·lícula. Una interpretació infantil marcada per la seva rara naturalitat. Un magnífic paper protagonista de Dolores Fonzi que reflexa a la perfecció l’evolució del personatge. Localitzacions interiors ben repassades que ens situa en un passat emmarcat per la música. La mitologia infantil dóna una de les diferents respostes que apareixen per pair el dolor de la pèrdua que en definitiva és el tema principal. Després de donar voltes buscant una resposta ens diu la pel·lícula que de respostes no n’hi ha, que només cal buscar-les sense esperar trobar-les.


Per acabar aquest escrit crec que només em queda agrair l’organització sencera del festival que ens va solucionar tots els temes abans i durant el festival, en especial a Mario Naito López que ens va ajudar amb el transport entre sessions i a Lázaro Alderete, membre cubà del jurat FICC, que ens va fer sentir sempre acompanyats. Aquest agraïment es pot fer extensible a tota la gent de Cuba per la seva amabilitat i alegria de viure 



Apunta't a les nostres newsletters
LES NOSTRES IMATGES

Trobada de programadors de cineclubs. Vilafranca del Penedès. 18.06.2016



PRESENTACIONS, CURSOS I TALLERS 2016