Federació catalana de cineclubs

Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions

HISTÒRIA

Entitat creada en 1978 i que es va presentar oficiosament per mitjà de la seva revista Fulls de Cinema (1978-79; cinc números). Va néixer amb l'objectiu d'agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com fet cultural, facilitant els serveis necessaris d'assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic. Però les iniciatives de formar un col•lectiu de cineclubs catalans ja començà abans. L'any 1957 el cineclub Monterols de Barcelona ja va impulsar una agrupació de Cineclubs de Catalunya, que solament va funcionar un any, davant la dificultat d'entendre's amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs (FNC) a Bilbao el 1956. La secció Nord-est (Catalunya, Aragó i Illes Balears) de la FNC va tenir com a representants catalans a Fernando Lázaro, Eusebi Ferrer, Pere Gabriel Sirvent, Joan Enric Lahosa, Pere Ignasi Fages o Joaquim Romaguera. En 1974 la Nord-est va passar a ser zona catalano-balear, a pesar que en 1973 la delegació catalana va propiciar un secretariat comarcal a Catalunya que va posar les bases de la FCC. Aquest període d'estructuració i llançament (1973-77) ho va presidir Jaume Mascaró. L'apertura d'una oficina de serveis en 1982 va representar l'inici d'una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l'aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament com director-coordinador de serveis de J. Romaguera (1982-87). El 1984, i amb motiu de la presentació de la revista Cinematògraf (1984-87; 4 vol.), es va iniciar la tradició de retre homenatge als pioners del cineclubisme català: Sebastià Gasch, Josep Palau i Guillem Díaz Plaja, Àngel Zúñiga, Joan Francesc de Lasa, Miquel Porter i Moix, Tomàs Mallol, Oriol Bassa, J.Romaguera, Joan Güell, Miguel Fernando Ruiz de Villalobos, Miquel Crespo i Miquel Ginestà, Rosa Maria Ferrer i Argilaga fins a 2007. També es va publicar 'Notícies de la Federació'(1986-92; 7 núm.) i 'Engranatge'; (1995-2001; 29 núm.). Durant aquests anys es va convocar cinc vegades el Concurs de treballs escrits sobre la Història de la Catalunya Cinematogràfica.

D'altra banda, l'ingrés en la Federació Internacional de Cineclubs (FICC) (1986) va representar una nova fita, que va coincidir amb el desenvolupament d'un projecte d'extensió comarcal del fet cineclubista. FICC. En 1986 la FCC ingressa en la FICC com a federació que no representa un estat. En l'Assemblea de Glasgow de 1995 la FCC és l'única federació espanyol representada i en l'Assemblea de 1997 a Tessalónica, la FCC va demanar ser admesa com membre de ple dret (fins a llavors érem membres associats, amb veu però sense vot), al•legant la no presencia d'un representant de l'Estat espanyol amb veu i vot, amb la consegüent indefensió que això ens provocava. Es va plantejar que el Comitè Executiu estudiés la proposició. En 1999, en l'Assemblea de Cottbus (Alemanya), es va abordar novament el tema. Es va contar amb el suport de federacions importants com la d'Alemanya, que, com a conseqüència de la nova situació del país (caiguda del mur de Berlín, reunificació), es trobaven amb dues federacions que no es volien fusionar. També es va contar amb l'ajuda dels italians, que conten fins a 8(!) Federacions diferents, que no s'organitzen territorialment, sinó, ideològicament. De l'Assemblea del 99 ja sortim amb el compromís d'una modificació dels Estatuts de la FICC per a permetre que Federacions que no representessin un estat poguessin ser admeses com membres de ple dret, contant amb el suport unànime de les federacions presents. Ja ens podíem considerar, per tant, representants d'un país normal en una organització democràtica internacional. En 2001, en l'Assemblea de Porto (Portugal), es van aprovar els nous estatuts de la FICC, i es va consagrar la pertinència de la FCC com membre de ple dret. Han estat membres del Comitè Executiu de la FICC Martí Porter (2003-2005) i Julio Lamaña (2005-2015). En 2005 la FCC és guardonada amb el premi FOCIR (Federació d'Organitzacions Internacionalment Reconegudes)

Al desembre 2001 la FCC organitza una reunió de cineclubs internacional en la ciutat de Girona i neix el germen d'un projecte internacional de distribució alternativa, conegut com CINESUD. Aquesta distribuïdora posa a la disposició dels cineclubs catalanspel·lícules d'altres països de difícil distribució. Al juny 2006, en la ciutat italiana de Matera i durant el Festival Internacional de Cineclubs el projecte passa a ser internacional amb la col·laboració de cineclubs i federacions de cineclubs d'altres països.

A partir de 2003 la FCC treballa en diversos fronts: la creació d'una xarxa de Mostres i Festivals organitzades per cineclubs i la creació d'una línia de treball sobre cinema infantil i juvenil (amb la creació d'una col·lecció de DVD destinada a aquests col·lectius). En 2005 s'aconsegueix una fita fonamental. Mitjançant el conveni amb Filmoteca de Catalunya, es posa a la disposició de cineclubs i entitats sense ànim de lucre, el patrimoni cinematogràfic català en DVD. En aquesta etapa neix el butlletí electrònic de la FCC (2003- maig 2015; 481 números) que s'envia setmanalment. 

Des del 2009 s'atorguen els premis Miquel Porter del cineclubisme català a diferents festivals i mostres organitzades per cineclubs i des del 2011 es lliuren els premis Jose Maria Nunes als millors cineclubs i a les seves activitats. Cada any des de 2006 s'organitza la Jornada de Cineclubs de Catalunya, un espai per trobar-nos, compartir experiències i formació. L'any 2014 ens va visitar la realitzadora Agnès Varda que va participar de una conversa amb Jose Luis Guerin en el marc de la nostra jornada. El setembre de 2014 s'organitza la primera Setmana del cineclubisme català a la Filmoteca de Catalunya, una oportunitat per tal que els cineclubs puguin programar continguts a Barcelona.

El primer president de la FCC va ser Joaquim Mascaró (1979-85), al que va seguir Arnau Olivar (1985-86), Joaquim Company (1986-91), Josep Maria López Llaví (1991-92), Oriol Bassa (1992-98), Martí Porter (1998-2003), Julio Lamaña (2003-2006), Jep Costa (2006-2011), Rosa Llinàs (2011-2015) primera presidenta de la nostra entitat i Pablo Sancho (2015).

Apunta't a les nostres newsletters
LES NOSTRES IMATGES

Trobada de programadors de cineclubs. Vilafranca del Penedès. 18.06.2016



PRESENTACIONS, CURSOS I TALLERS 2016